The Dinner Party, art feminista dels anys 70
Acròbates Cultura
L’obra que veurem avui, The Dinner Party (1974-1979), és una de les primeres peces que presento a l’assignatura “Grans oblidades. Dones artistes en la història de l’art”. Començo pel feminisme dels anys 70 del segle passat per poder anar després enrere en el temps.
Es tracta d’una obra monumental de Judy Chicago, custodiada al Brooklyn Museum i en la qual trobem pintura, escultura, ceràmica i brodat, i que alhora és una instal·lació en si mateixa.
Per poder dur a terme aquesta obra, l’artista va haver de passar per un procés profund i molt interessant d’investigació sobre dones del passat de les quals s’hagués perdut la memòria o la importància de la qual s’hagués infravalorat.
Les propostes artístiques feministes dels anys 70 troben, entre moltes d’altres, una primera frontera a traspassar: la distinció tradicional i pejorativa entre Art i artesania. Algunes artistes, com és el cas de la Judy Chicago, comencen a qüestionar aquesta distinció i a proposar obres que combinaven tècniques artístiques i artesanals alhora que reivindicaven tradicions vinculades a les dones.
Judy Chicago prepara per aquesta obra una plataforma triangular, The Heritage Floor (el terra de l’herència), feta amb rajoles fetes per la mateixa artista i el seu equip. En aquestes rajoles s’escriuen amb lletres daurades els noms de 999 dones que formen part del context històric i artístic de les convidades a taula.
A sobre hi ha la taula, amb forma de triangle equilàter, símbol d’igualtat i la representació arcaica de la vulva, i coberta amb estovalles de fil brodat. Estan convidades al sopar 13 dones per costat, com 13 van ser els homes convidats al Sant Sopar i el nombre també de bruixes que integraven les comunitats de bruixes medievals. A sota de cada plat hi ha unes petites estovalles individuals teixides i brodades en un estil al·lusiu a la dona que es vol homenatjar.
Els plats tenen clares referències vaginals; són de ceràmica pintada o en relleu i s’acompanyen de coberts, tovallons i una copa. En aquest enllaç trobareu més informació sobre l’obra: https://www.brooklynmuseum.org/eascfa/dinner_party/home
“Las mujeres representadas a la mesa de The Dinner Party son personajes históricos o mitológicos. Las escogí por sus obras reales y/o sus poderes legendarios. He situado a estas mujeres juntas – invitándolas a cenar, es decir, a conversar – para que nos sea posible escuchar aquello que tienen que decirnos y para que podamos contemplar la amplitud y la belleza de nuestra herencia, una herencia que, todavía hoy, no hemos tenido ocasión de conocer. “Cada mujer es ella misma; a través de ella, sin embargo, se pueden ver las vidas de miles de mujeres, algunas famosas, otras anónimas, pero todas ellas presentes a la mesa, para obtener algún sentido de la propia valía a lo largo de 5.000 años de una civilización dominada por hombres.”
Judy Chicago
Text extret de “Reconstruir una tradición. Las artistes del mundo occidental”, de Bea Porqueres.
“Cada mujer es ella misma; a través de ella, sin embargo, se pueden ver las vidas de miles de mujeres, algunas famosas, otras anónimas, pero todas ellas presentes a la mesa, para obtener algún sentido de la propia valía a lo largo de 5.000 años de una civilización dominada por hombres.”
Judy Chicago
Text extret de “Reconstruir una tradición. Las artistes del mundo occidental”, de Bea Porqueres.
Va ser una obra elaborada al llarg de 5 anys i que va implicar la feina de més de 400 dones.
També va suscitar algunes crítiques en el seu moment perquè, segons altres visions feministes, promovia una visió separatista de la història de les dones, aïllant-les encara més. A més, tot i que estaven incloses algunes dones lesbianes i de diferents races, en el seu conjunt l’obra pressuposava un subjecte femení universal (blanca, occidental, heterosexual i de classe mitjana).
Revisar els conceptes d’art i artesania, encara avui, permet treure de l’anonimat a moltes dones i homes que en el passat han treballat en qüestions considerades com a inferiors sense més criteri que un prejudici social, racial o sexual.
Aquesta és una obra personalment molt especial perquè entre els 999 noms recuperats també hi ha el d’Isabel de Josa, una dona de la Barcelona de principis del segle XVI a la qual vaig dedicar moltes hores de recerca.
Si us interessa el tema, ho tracto un altre dia.
Acròbates Cultura
