L’estiu més clàssic: visita a Empúries

Una visita obligada: Empúries

De tant en tant tinc la sensació que els astres s’alineen per relacionar i fer que et passin coses que, a priori, no tenen res a veure. D’aquesta manera, i sense planificar-ho, aquest estiu ha sigut el més clàssic de la meva vida. He viatjat a l’antiguitat contínuament: visitant restes arqueològiques, descobrint museus meravellosos i a través de la lectura (quins viatges més apassionants els dels llibres, oi?).

Deixaré per una altra ocasió altres esdeveniments del meu estiu clàssic com:

• la visita que vaig poder fer per primera vegada a Mèrida i al seu meravellós teatre
• el descobriment del meravellós Museo Nacional de Arte Romano
• i la lectura d’un dels llibres que més m’han agradat dels últims anys: «El infinito en un junco», d’Irene Vallejo

I ara em centraré en la visita a Empúries, un espai que ja havia visitat però al que sempre val la pena tornar.

Més de dos mil anys d’història

Avui us volia parlar d’Empúries, perquè, tot i que havia visitat el conjunt arqueològic abans, el vaig poder gaudir amb uns altres ulls.

D’entrada, la visita a Empúries ja és excepcional: primer, perquè va esdevenir la nostra porta d’entrada de la cultura que venia de Grècia i Roma, un enclavament excepcional davant del mar; després, perquè tenim davant nostre un jaciment amb més de dos mil anys d’història, i, finalment, perquè al seu jaciment encara podem veure les restes arqueològiques d’aquestes dues cultures: a l’antiga ciutat grega – Empòrion – i a la ciutat romana – Emporiae.

Ja fa més de 100 anys que es van començar els treballs arqueològics a Empúries. Les primeres actuacions, impulsades des de la Junta de Museus, van dur-se a terme a partir de l’any 1908. La iniciativa de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va ser fonamental a l’hora d’adquirir els terrenys i començar la primera campanya arqueològica. Des d’aleshores, Empúries és un centre d’estudi i investigació viu, on cada any poden aparèixer nous tresors que aporten noves dades al trencaclosques històric. De fet, al Museu podeu veure un conjunt bastant gran de monedes que van aparèixer a una de les domus l’any passat o l’anterior.

Empòrion

És a la primera meitat del segle VI aC quan uns comerciants grecs decideixen establir-se al sud del golf de Roses. Ho faran en un espai que ja havia estat ocupat des de l’edat del bronze i que consistia en un petit promontori conegut com a Palaia Polis. Poc després es crearà un nou nucli urbà, la Neàpolis (batejada així per Puig i Cadafalch), una mica més al sud de la badia natural. Aquest teixit urbà donarà vida a la ciutat grega d’Emporion, desenvolupant la seva activitat des del segle VI aC i fins al segle III aC, quan arriben els romans per lluitar contra els cartaginesos.

La meva intenció no és ensenyar-vos tot el que podeu veure al jaciment, és fer només una petita passejada que us animi a visitar-lo. A més, si us animeu i necessiteu més informació, en el web del conjunt no només trobareu informació per preparar la visita, sinó també continguts molt interessants.

Ascklepíeion

De la ciutat grega no us podeu perdre l’Asklepíeion (segle II aC), un centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi. Segurament és la imatge que més teniu present d’aquest conjunt, ja que es va conservar una escultura dedicada al déu que ha esdevingut  el seu símbol. L’escultura que es pot veure ara al jaciment és una rèplica de l’original, conservada al museu.

Asclepi (pels grecs) i Esculapi (pels romans) va ser el deu de la medicina. En els poemes homèrics, Asclepi no apareix considerat com una divinitat, però sembla que sí que va tenir culte com a tal. El centre original del seu culte va ser Tricca, una antiga ciutat de Tessàlia, estenent-se després per tot el territori hel·lenístic. Algunes de les estàtues dedicades al déu a l’Antiguitat són descrites per Pausànies. Iconogràficament se’l representa com un home madur, bell, robust i amb barba. Porta un mantell que deixa nus part del pit i un dels braços. També s’acompanya d’un bastó al qual s’enrosca una serp. El bastó d’Asclepli ha esdevingut un símbol universal. Associant-lo amb aquest deu i la cura dels malalts mitjançant la medicina, ara és el símbol de la OMS (Organització Mundial de la Salut) i per altres associacions de medicina i farmàcia.

Serapíeiron

El Serapíeiron (segle I aC) va ser un santuari dedicat a dos déus d’origen egipci, Isis i a Zeus Serapis. Isis va ser una de les principals deesses de la religió de l’antic Egipte; ajudava als morts a entrar a l’altra vida i també es considerava la mare divina del faraó. En el primer mil·lenni aC, el seu culte va créixer moltíssim, començant-se a construir temples per la seva dedicació. Quan Egipte és colonitzat pels grecs, durant el període hel·lenístic, els grecs també van començar a adorar-la; ho faran al costat d’un nou déu, Serapis, i el seu mite va estendre’s per tot el món grecoromà.

Serapis, al seu torn, va ser una divinitat sincrètica grecoegípcia a la qual Ptolomeo I va declarar patró d’Alexandria i, amb la voluntat de vincular culturalment els dos pobles, déu oficial d’Egipte i Grècia. Podríem dir que era l’equivalent al Zeus grec.

En la zona del jaciment grec també podreu visitar la Casa d’atri (segle II- I aC), una construcció domèstica organitzada al voltant d’un atri, amb celobert i impluvi; una factoria de salaons (segle I dC), la Casa de peristil (segle II- I aC) o l’Àgora amb l’Estoa. L’Àgora era la plaça pública de la vila. Esdevenia el centre d’activitat pública, política, social i econòmica de la ciuta i, en un dels extrems de la plaça, es situava l’Estoa, l’edifici porticat dedicat a les activitats comercials i socials.

El Museu

La visita al jaciment inclou també l’entrada a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Empúries), el qual està situat entre els dos jaciments i, en el cas de fer la visita a l’estiu, serà un agradable i ideal moment per refrescar-nos amb l’aire condicionat. A banda d’això, val molt la pena la seva visita.

Si al jaciment estan les restes arquitectòniques de la ciutat, en el museu podreu veure, a més de l’escultura original d’Asclepi, molts altres objectes interessants i que ens apropen a la història de la vida quotidiana. El recorregut va des dels primers pobladors del territori al període tardoromà, passant per la fundació d’Empòrion i Emporiae i l’abandonament de les dues ciutats.

D’entre totes les peces conservades, vull destacar aquesta ara amb pintures figurades procedent del jardí del peristil de la domus número 2B. En un dels costats es pot veure aquest meravellós gall i a l’altre una cratera amb una pinya menjada per dues serps. La iconografia ha fet interpretar que segurament aquest altar estigué consagrat al culte domèstic d’Asclepi (el déu de la medicina que hem vist abans).

És un espai molt interessant però que necessita una reforma museogràfica amb una certa urgència. Els continguts són molt interessants i conserva peces que necessitarien un millor discurs museogràfic.

Emporiae

Fòrum i Temple capitolí

De la resta de la visita cal destacar les Termes (segle I aC – III dC), amb els banys públics de la ciutat, el Fòrum (segle I aC – II dC), centre polític, religiós i econòmic de la nova ciutat (l’equivalent a l’Àgora grega),  la Basílica i la Cúria, edificis d’administració judicial i política, i el Temple Capitolí. Aquest temple, situat al cantó nord i envoltat d’un criptopòrtic (galeria coberta), era l’edifici religiós més important i representatiu de la ciutat. Estava dedicat probablement  a la Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva, i només s’ha conservat el podium.

Espero que us hagi agradat aquesta visita «virtual» a Empúries i que us inspiri per fer la vostra visita presencial. Els museus i la cultura necessiten, més que mai, el nostre suport. I nosaltres necessitem més que mai, els seus continguts i inspiració. Jo feia molts anys que no hi anava i sempre és un plaer a tornar a espais tan plens d’història i vida.

Gràcies per acompanyar-me en aquest viatge fins aquí.

Vanessa Martín
Acròbates Cultura