El Festival de Poesia del Prat arriba a la seva 14a edició, convertint la poesia en protagonista indiscutible dels vespres d’estiu. Els Jardins de Torre Muntadas i la Plaça Porxada del Cèntric seran els espais on es desenvoluparan les quatre sessions d’aquest any. Hem convidat a la primera sessió del festival a poetes locals, a la segona i tercera sessió a poetes que compartiran les seves novetats editorials i la seva trajectòria, i finalitzarem el festival amb l’espectacle poètico-musical de la mà de la Ivette Nadal i en Caïm Riba.
Molt contents perquè enguany hem tingut la sort de col•laborar amb la direcció artística i la coordinació des d’Acròbates Cultura.
Preneu nota:
25/6: HASSAN HAFIDI, JESÚS GARCIA I MARIANO MARTÍNEZ.
Hassan Hafidi
Hassan Hafidi (Tan-Tan, 1974) és un dels autors més singulars de la present edició del festival. Ha mantingut relació amb l’univers de les lletres des de sempre, primer fent incursions en la poesia i després a dins de l’apassionant món del teatre musical. Poeta, dramaturg, músic… no hi ha disciplina artística en la qual no hagi col·laborat en algun moment de la seva vida.
Ha escrit sempre per ell mateix i pels seus amics, i ha presentat els seus treballs en petit comitè, amb la complicitat del tu a tu. Guanyador de l’Slam Poetry 2016 amb el poema “El meu ritme del Prat”, ara és el moment de veure’l sobre l’escenari del Festival de Poesia del Prat.
Jesús García
Jesús García Moreno (Albacete, 1953) és llicenciat en Història i poeta. Va viure uns anys a Madrid per motius laborals i allà es va intrudir en els ambients poètics de la ciutat, consolidant i ampliant el seu bagatge literari.
És fundador i editor de l’Editorial Machadiana i redactor de la revista digital Revista Machadiana, destinada íntegrament a l’estudi i divulgació de la vida i obra de la família Machado, i de la revista Pulso Digital, revista digital de difusió de treballs literaris.
Ha publicat els poemaris “Entre palabras” (Ed. Poesía eres tú, 2013) i “Más allá de las palabras” (Ediciones Rilke, 2019).
Actualment viu al Prat i és membre de l’Associació d’Escriptors del Prat, Tintablava, entitat amb la qual col·labora en les seves tasques de difusió cultural i literària.
Mariano Martínez
Mariano Martínez (El Prat de Llobregat, 1976) és una de les veus més destacables del panorama poètic local. Llicenciat en Humanitats, és editor, comunicador, poeta i agitador cultural. Actualment es dedica a la comunicació i dinamització gastronòmica de la comarca del Baix Llobregat.
Va fundar la revista “Depoètica” i el grup poètic del mateix nom als anys noranta. Durant cinc anys va ser director de la revista “Onada de cultures” i després part activa del col·lectiu Sopa de poetes, un programa de ràdio referent del panorama poètic nacional amb seu al Prat de Llobregat.
Des del 2005 és membre del jurat del Premi Nacional de Poesia Rafael Alberti que convoca la Casa de Andalucía del Prat, col·laborant en diverses publicacions col·lectives i participant en diferents festivals de poesia.
Amb Sopa de poetes ha publicat “piedra papel tijera” (Rúbrica Editorial, 2008), “Tripolar” (Ediciones 4 de agosto, 2013) i “Radiaciones. Trazos de diecisiete poetas contemporáneos” (Eclipsados, 2014)”. A nivell individual, és autor de “Interiores para el desarraigo” (Rúbrica Editorial, 2005) i “Cuando el pan” (Isla de Sistolá, 2016). En l’actualitat està preparant el seu tercer llibre, que veurà la llum en els propers mesos.
2/7: MÍRIAM CANO, CORINA OPROAE I MÍRIAM REYES.
Míriam Cano
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és llicenciada en humanitats. El 2013 va guanyar el premi de poesia Martí Dot amb Buntsandstein (Viena Edicions), el seu primer llibre. També ha publicat poemes a les antologies «II Festival de Poesia des dels Balcons» (Parnass Ediciones, 2014) i «Assumiràs la Veu» (Terrícola, 2014). El 2016 va publicar Ancoratge (Terrícola).
Ha col·laborat a Nàufrags, de Lluís Danés, escrivint els poemes que acompanyen el muntatge. L’espectacle es va estrenar el gener de 2016 al Mercat de les Flors. El 2017, va escriure un conte per Cremen Cels, un llibre conjunt amb en Martí Sales i l’Antònia Vicens.
Col·labora habitualment com a redactora de cultura i crítica literària i musical en diversos mitjans, com Nació Digital, Catorze.Cultura Viva, Enderrock, el Diari Jornada Gent Normal o Poetari i és la responsable de la secció La Tauleta de Nit al programa Els Experts d’Icat.cat. També fa classes a l’Escola Bloom i al Laboratori de Lletres.
Corina Oproae
Corina Oproae (Transilvània, Romania, 1973). Va estudiar la llicenciatura en filologies anglesa i hispànica per la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. I el Màster en Estudis Literaris Americans a la mateixa universitat. Va cursar els estudis de doctorat en Traducció i Adquisició de Llengües Estrangeres a la universitat Pompeu Fabra. Resideix a Catalunya des del 1998 i compagina la docència en un institut d’ensenyament secundari amb la traducció i la poesia.
És cotraductora de l’antologia poètica Per entre els dies, de Marin Sorescu, editat per Lleonard Muntaner Editor (Premi Cavall Verd Rafel Jaume de Traducció Poètica). El 2016 va rebre el premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per l’obra La meva pàtria A4 de la poeta Ana Blandiana (#78, Jardins de Samarcanda, Cafè Central / Eumo Editorial). També ha traduït Els poemes de la llum de Lucian Blaga (2016), La por de la literatura d’Ana Blandiana (2017) i Ocell Roig de Mary Oliver (2018). El 2016 va publicar el seu primer llibre de poemes, Mil y una muertes (La Garúa).El seu segon llibre de poemes, Las intermitencias de la palabra es va publicar el 2018 a Sabina Editorial.
Actualment està acabant un altre poemari, un llibre de contes i està preparant traduccions de poesia del romanès i de l’anglès.
Míriam Reyes
Miriam Reyes (Ourense, 1974) és una poetessa gallega. Va estudiar Lletres a la Universitat Central de Veneçuela. Va treballar com a professora de Castellà i de Literatura fins que va decidir anar-se’n de Veneçuela el 1996. Resideix a Espanya des del 2000.
Ha publicat els llibres de poesia: Espejo negro (Barcelona, DVD, 2001), Bella durmiente (finalista del XIX Premio de poesía Hiperión, Madrid, Hiperión, 2004), Desalojos (Madrid, Hiperión, 2008) Yo, interior, cuerpo. Antología poética (Argentina, 2013), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015) y Prensado en frío (Malasangre, 2016). Ha editat i traduït l’antologia bilingüe de poesia contemporània galega Punto de ebullición (FCE, 2015) i tambié ha traduït a poetes portugueses contemporànies.
Va ser becaria de creació a la Residència d’Estudiants de Madrid entre els anys 2004-2005, de la Fundació Roquissar de Mallorca el 2013 i de La Cala de Chodes el 2015.
Ha estat inclosa a antologies nacionals i internacionals, com Feroces. Radicales, marginales y heterodoxos en la última poesía española (Barcelona, DVD, 1998), 25 poetas españoles jóvenes (Madrid, Hiperión, 2003), Mujeres en su tinta; poetas españolas en el Siglo XXI (Ed. Atemporia & UNAM, México 2010), Campos Magnéticos. Veinte poetas españoles para el S.XXI (México D.F.-Monterrey: La Otra Libros-Universidad Autónoma de Nuevo León, 2011), El poder del cuerpo (Madrid, Castalia, 2009), entre d’altres.
Des del 2000 combina la feina de la paraula amb la de la imatge, portant la poesia a d’altres formats com el vídeo, i a altres escenaris, com els festivals d’arts escèniques o de noves tecnologies.
9/7: MARIA ANTÒNIA MASSANET, ADRIÀ TARGA I MARIA SEVILLA
Maria Antònia Massanet
Maria Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980). Va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada la Universitat de Barcelona, i un màster en estudis de gènere. És professora de poesia a l’Aula de Escritores de Barcelona.
Amb el llibre Disseccions emocionals va guanyar l’Art Jove 2006 de poesia en català. Ha publicat Batec (Curbet Edicions, 2014), Kiribati (Adia Edicions, 2015) i Aus de ramat (Adia Edicions, 2019).
Coordina el cicle de poesia La Poeteca, de Barcelona, i és organitzadora del festival PoésArt de Mallorca.
Maria Sevilla
Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990). Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, Poeta en Nueva York, Alejandra Pizarnik, els forats de Sade o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles.
El 2015 publica el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov(Món de Llibres). La seva poesia ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, al croat i al turc. La seva poesia és dita amb dents i saliva i paladar als recitals en què, regularment, participa per tal de mantenir viu —i a tot volum— el rampell subversiu i radicalment estràbic de la paraula en vers.
Adrià Targa
Adrià Targa i Ramos (Tarragona, 1987) . Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i actualment es dedica a la docència.
La seva producció literària se centra en la poesia. Ha publicat els llibres de poesia L’exili de Constança (2008), l’any 2010 es va proclamar guanyador del Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Boques en calma. Amb aquesta mateixa obra va guanyar el premi El Temps de les Cireres de Seròs l’any 2011. El 2015 publica Ícar i set poemes i la plaquette Liorna. El 2016 es publica la seva primera traducció del poemari Celebració. És alumne i professor de l’Escola de Lletres de Tarragona.
16/7: IVETTE NADAL I CAÏM RIBA.
Arbres, mars, desconcerts
Ivette Nadal canta i recita amb una veu personal, contundent i profunda, es mou per uns territoris expressius i una formalitat una mica llunyans dels cànons habituals de la cançó d’autor del nostre país, és capaç de tocar amb el seu art la fibra de l’oient, assemblant-se més a la classe de creadores anglosaxones fortes i poderoses.
Presenta de la mà d’en Caïm Riba uns nous arranjaments amb un so cosmopolità, tot fent una revisió dels seus quatre discs integrant la poesia i les lletres de les cançons, creant la confusió de què és més poètic, el poema o la lletra de la cançó? i que té
més música el poema o la cançó?
Entre el pop i la bohèmia, es presenten en format duet, l’essència de l’ànima i l’àngel de les cançons mitjançant la nova producció i la nova forma de cantar-les.
Us hi esperem!