Sant Jordi és un dels dies més preciosos de l’any. La primavera agafa ja forma, els arbres s’han omplert de fulles i comencem a entreveure que s’apropen els dies llargs, l’estiu, el mar, el temps de lectura a l’aire lliure… Aquest any no el podrem celebrar com sempre i no tindré a les mans els llibres que he volgut comprar (i que m’esperen d’aquí a uns dies, quan obrin les llibreries, que ja he fet la comanda a @llibreriesobertes), però he volgut fer una tria entre els últims que he llegit o he comprat.
De poesia he recuperat tres: “Matria”, de Raquel Lanseros, fa mesos que està a casa però aquests dies he resseguit el fil que comunica “La loca más cuerda” i “Promesas que complir”, primer i darrer poema. Em va cridar l’atenció molt el títol i com amb una paraula pot donar-li sentit a una o vàries vides, retornar a la caverna, a un lloc fosc des del qual renéixer i sortir a la llum. També retornar al seu interior quan calgui. He escollit un poema titulat “Amor propio” que deixo en una de les fotografies d’aquest escrit.
“La hegemonia de las golondrinas”, de Pablowski. Va ser un dels poemaris descoberts en el darrer Festival Acròbates. És un llibre-cercle, tot està pensat. Pablowski va fer a mà cadascuna de les diferents portades i us recomano moltíssim seguir el seu instagram i anar a veure algun dels seus recitals perquè la seva meravellosa veu acompanya els espais, les negretes i cursives, les línies, l’aire que corre entre les lletres…
Per acabar amb la poesia i per la seva vinculació lletra-art, he escollit una edició de Nordica Editorial amb poemes de Joan Margarit i il·lustracions de Josep M. Subirachs, “L’ombra de l’altra mar”. Al pròleg, deliciós, Margarit comença explicant la seva amistat amb Subirachs i com gràcies a ell va poder publicar els seus dos primers poemaris. El poema que surt fotografiat és “Pergamon Museum” i, gràcies a aquest poemari, recuperat a casa per la quarantena, estic redescobrint també la pintura de Subirachs.
He volgut recuperar per aquesta tria un dels fantàstics llibres editats pel Monestir de Pedralbes: “Dones silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916) al Monestir de Pedralbes”, de Carme Aixalà, M. Carme Bernal i Anna Castellano-Tresserra. La història de Sor Eulària Anzizu és extraordinària i l’any 2016 es va recuperar el seu llegat en una exposició i aquest catàleg. Monja, escriptora, historiadora, pensadora, arxivera, poeta… i una de les grans intel·lectuals de la Renaixença catalana.
Per acabar, i mentre escric acabo de veure que són de la mateixa editorial, dos llibres que m’han acompanyat els darrers mesos i que són meravellosos. El primer és un clàssic, “Impresiones y Paisajes” de Federico García Lorca, però un clàssic tan preciosament editat!!! El vaig comprar l’estiu passat, a Madrid, i l’he anat assaborint a poc a poc. Viatjar de la mà de Lorca per l’Espanya de principis del segle XX és d’un altre planeta; recórrer parcs, jardins, cartoixes, monestirs, sepulcres, cristos, sorolls, silencis, ruïnes… En el llibre també hi ha la conferència “Un poeta en Nueva York” i aquelles primeres paraules de Lorca “Siempre que hablo ante mucha gente me parece que me he equivocado de Puerta. Unas manos amigas me han empujado y me encuentro aquí”. És una meravella i l’edició és preciosa.
I acabo amb un llibre de viatge imprescindible, un llibre que viatja a Florència, però que també et fa viatjar per dins, «Contra Florencia«. El vaig llegir el Nadal passat i tenia pendent compartir aquesta lectura amb el món, perquè el viatge de Mario Colleoni és honest, evocador, sensible i de veritat. De la seva mà tornes a la Florència de sempre, però no camines pels mateixos carrers i a cada cantonada et sorprens. També hi ha molts clàssics florentins, però aquests conviuen amb Simone Weil o Cortázar. En la pàgina 146 vaig apuntar “em sento tan identificada”. Les paraules de Mario deien: “Yo, fustrado buscador de tesoros perdidos, exhausto de tanta memòria, de tanto recuerdo y agotado por un esfuerzo que juzgaría insano en cualquier otra persona que no fuera yo, sigo sin conocer el verdadero sentido de la existència, però gracias a ellos he adivinado que si la vida es un libro con las pàgines en blanco, la historia es todo lo que nos contempla mientras intentamos escribirlo”.
Que tingueu un molt bon Sant Jordi i que compreu molts llibres a “Llibreries obertes” o a les vostres llibreries de sempre quan obrin.
Acròbates Cultura.