Dones i Guerra Civil.
Textos per mantenir la memòria viva.
Acròbates Cultura
Fa unes setmanes recuperàvem la veu de l’Encarnació Martorell i el dietari que va escriure durant la Guerra Civil. El seu escrit va ser el fil conductor de l’espectacle “A l’ombra dels fusells. Dones que creen la història”, un recull de textos de dones que van viure la Guerra Civil i l’exili. Vam fer servir textos de tota mena: entrevistes, discursos, poemes, vivències relatades, dietaris… qualsevol text que ens apropés a aquelles dones, les seves inquietuds, desitjos, mancances, voluntats, pors, anhels…
Quan ens van trucar del Museu de l’Hospitalet per preparar un vídeo per la passada edició del Dia Internacional dels Museus, vam decidir recuperar part d’aquell discurs per una jornada que vetllava també per la igualtat, la diversitat i la inclusió i vam recuperar 5 poemes de 4 dones que van viure la Guerra Civil i/o l’Exili: Concha Méndez, Rosa Chacel, Carmen Conde i Mercè Rodoreda.
Aquests són els poemes:
ROSA CHACEL
Exilio
Y os marchasteis al exilio
y se quedaron en España
las mujeres adormecidas
que llevaban a sus hijos
a cantar el cara al sol
a las escuelas
mientras los maridos
dormían como topos
en un zulo
tras el silencio
del negro tabique.
CONCHA MÉNDEZ
Poemas. Sombras y sueños
Para que yo me sienta desterrada,
desterrada de mí debo sentirme,
y fuera de mi ser y aniquilada,
sin alma y sin amor de que servirme.
Pero me miro adentro, estoy intacta,
mi paisaje interior me pertenece,
ninguna de mis fuentes echo en falta.
Todo en mí se mantiene y reverdece.
Si nunca me he servido de lo externo,
de lo que quieran darme los extraños,
no va a ser a esta hora, en este infierno,
donde mis ojos vean desengaños.
Yo miro más allá, hacia un futuro,
hacia una meta a donde va mi vida.
Como sé lo que quiero, miro al mundo
y
le dejo rodar con su mentira.
MERCÈ RODOREDA
Sonet de Guerra, I.
S’apaga als ulls el teu esglai de viure
ofert, només, a la buidor del cel.
L’ardorós degotall de sang fidel
l’arbre de sang per la ferida lliura.
A l’ombra dels fusells la rella encesa
d’un minvant ha segat l’astre rendit;
com la perla de bronze del teu pit
t
é un espasme suau la nit malmesa.
Legió d’elegits, pel somni vostre
cadàvers sense nom i sense rostre,
els àngels de la llum us deixen sols.
S’eleva un plany de vostra boca closa
per l’aire dolç fins on la mort reposa,
oh nit d’afusellats i rossinyols!
MERCÈ RODOREDA
Sonet de Guerra, III.
Una branca esqueixada decantant-se
besa el corrent nodrit del vostre fang;
en el sepulcre blau pintat de sang
anys i més anys el vostre cos descansa.
Paisatge sense temps per a mortalla
dels tendres morts i del teu pont trencat,
esquinça Déu el cel ametrallat
i
una llàgrima d’or tèbia davalla.
Com les ombres errant, un bleix de guerra
dels abraçats per l’aigua i per la terra
plana pels arrossars i els tarongers.
Gireu el pensament, semblança humana,
el riu dels morts per als seus morts demana,
oh país meu, un pensament només.
CARMEN CONDE
Mujeres que vais de luto porque el odio os trajo la muerte a vuestro regazo, ¡Negaos a concebir hijos mientras los hombres no borren la guerra del mundo!.
¡Negaos a parir al hombre que mañana matará al hombre hijo de tu hermana, a la mujer que parirá otro hombre para que mate a tu hermano!
I aquí podeu veure el vídeo:
Acròbates Cultura