Recuperem aquesta obra «Dona que frega», d’Esther Boix, al Dia Mundial de l’Art.
Fa un parell d’anys del projecte «Cadàvers Exquisits. Col·leccions en diàleg» que acarava els fons de les col·leccions del @museusantboi i @museuLH. Avui, Dia Mundial de l’Art, recupero aquesta obra d’Esther Boix que dialogava amb un fanal del segle XIX.
Dona que frega
Esther Boix
1965
Museu de l’Hospitalet | H-688
Fanal
Principis – mitjans segle XX
Museu de Sant Boi de Llobregat | 2232
Esther Boix (1923-2014) va ser pintora, pedagoga, divulgadora de la història de l’art i artista compromesa amb les principals iniciatives d’obertura a la modernitat que s’engegaven els anys 50 i 60 del segle passat. La seva obra va evolucionar d’un primerenc període d’influència fauvista, amb personatges solitaris i pensatius, a un compromís directe amb la realitat social i política del país. Als anys 50 fundarà el “Grupo Postectura” amb els escultors Josep Maria Subirachs, Francesc Torres Monsó i Martí Sabé, i els pintors Ricard Creus i Joaquim Datzira. Als anys seixanta cofunda, amb Ricard Creus, el taller de tècniques artístiques ARC, que fomentava l’entrenament en una metodologia creativa de treball. Des de Girona, participa en el moviment “Estampa Popular Catalana”, per al qual va crear aquesta “Dona que frega” que pertany a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet. Es tracta d’un moviment d’artistes antifranquistes, paral·lel a d’altres indrets de l’estat, que pretenia fer arribar al poble un catàleg autèntic de realisme artístic alhora que materialitzava, de manera fàcil i accessible, una crítica ferma a la dictadura.
És el mateix moment en què algunes artistes espanyoles descriuen, amb una sensibilitat que podria considerar-se “protofeminista”, la duresa del treball de les dones, la monotonia esgotadora del treball domèstic, les inacabables jornades camperoles, etc. La dona serà un tema tractat amb freqüència per les gravadores catalanes que, en aquestes agrupacions, van tenir un protagonisme important i van poder donar veu al seu propi discurs. La denúncia de Boix és clara, s’interessa pel treball de la dona i li dona visibilitat i importància, cosa que no faran els companys masculins del moviment “Estampa Popular” i que suposa un posicionament que la historiografia de l’art espanyol ha omès fins fa ben poc. Per això s’ha volgut utilitzar aquest fanal de les col·leccions del Museu de Sant Boi com a metàfora de la llum del treball que ja estaven fent algunes artistes els anys 60 i 70.
Es tracta d’un fanal de la primera meitat del segle XX, que procedeix de Can Torrents, una antiga casa senyorial de Sant Boi que actualment acull part del departament de cultura de la ciutat.